A vegades, aturar-se durant el camí i observar la zona on estàs parat fa que els teus sentits s’aguditzin i vegin coses amb més detall del que veuries si anessis seguint el camí. També pot ser que ja tinguis referències del que vols veure, i la parada sigui a propòsit per poder jutjar per tu mateix el que has sentit a dir.

Tant és així que a vegades crec que a la vida, si no ens aturéssim de tant en tant, ens perdríem moltes coses que poden sorprendre’ns i fer-nos pensar que el dia, realment ha valgut la pena.

_U7A5747

En aquest cas, jo ja n’havia sentit a parlar, però no l’havia vist mai, i no sabia què em trobaria. I va ser un dia, quan vaig decidir fer un tram de la via verda del carrilet, que vaig aturar-me a Sant Julià de Llor poc després d’haver passat per Anglès, per anar a veure’l en persona.

El que pensava és que em trobaria un pont romànic solitari, especialment per alguna foto que n’havia vist. La realitat és que el pont està just al principi (o al final) d’una barriada de cases de pedra molt boniques. Està molt ben conservat i és més gran del que m’imaginava.

Tant si aneu per la via verda, com si esteu passant uns dies de relax en una casa rural propera, com si, senzillament voleu veure’l i fotografiar-lo, paga la pena desviar-vos una mica o aturar-vos una estona per gaudir una estona d’un racó que, encara que no ho sembli, té molta història entre les seves pedres.

LEAVE A REPLY