Temps era temps, quan jo era un nen jove, anava a l’agrupació escolta de Malgrat de Mar. En aquells anys, la meva passió per la natura i la muntanya va créixer exponencialment gràcies a ells i a les excursions que organitzàvem. Uns dies eren més de tenda de campanya, i altres més d’allotjament rural. Sí, a principis dels 90 ja existien allotjaments rurals, tot i que no s’assemblen gens als que avui dia hi ha. Eren més com cases de colònies i d’esplai.

Una de les excursions que recordo més carinyosament va ser la que vàrem fer a Oix. I, en aquella excursió, vàrem haver de recórrer els 10 quilòmetres que separen Castellfollit de la Roca del poblet d’Oix a peu. Va ser una pujada prou dura. Però un cop allà, vaig quedar corprès de la vall, dels caps verds, de les cases de pedra amb teulats de pissarra, de l’ambient, de la tranquil·litat i de la pau. Oix era, i segueix essent, un poble magnífic.

30 anys més tard, precísament a Oix, és on començàvem a visitar la nostra primera casa rural. He d’aclarir que no ha estat pas expressament, sinó una feliç i emotiva coincidència. Fins al moment d’escriure aquestes paraules no hi havia pensat. Però haig de dir que crec que això és una senyal.

Amb tot, passem a el que realment importa. Oix. On és? Què hi ha? On menjar? I on dormir? I sobretot, com és? Permeteu-me escriure-us quatre paraules més per a respondre totes aquestes preguntes amb la màxima claredat i precisió possibles.

Oix es troba situat a l’alta Garrotxa. És una entitat de població del municipi de Montagut i Oix, però està tant aïllada que, de fet, podria ser municipi pròpiament dit (i ho va ser). Tant aïllada que es troba en una petita vall envoltada per les muntanyes del pirineu i per on s’hi accedeix  des del sud per Castellfollit de la Roca, o des del nord per Beget i Camprodón. Està a uns 450 metres sobre el nivell del mar i està envoltat de cims que poden superar els 900 o 1000 metres, entre els que destacaré el Puig de Bestracà. Podem afirmar que Oix és el paratge ideal per aquells que els agradi fer caminades muntanyenques i vulguin fer rutes.

DJI_0482-HDR-Editar

Però el veritable encant d’Oix és la pau, l’aire fresc, les cases antigues, el tenir la ciutat lluny. És un poble petit, amb molta història, amb molta natura i, després de tants anys de no anar-hi, em va fer sentir que era un poble etern, que canvia molt poc per molts anys que passin. I tot i que és un poble petit, allà hi podreu visitar el seu castell. El castell d’Oix, que està situat a la seva part est. És de planta quadrada i està increïblement ben conservat. És de visita obligada. Oix, a més a més, té una església d’absis semicircular dedicada a Sant Llorenç just a l’entrada del poble. Ara bé, i d’això en parlarem en futures entrades, Oix té un sense fi d’esglésies i ermites dispersades per les muntanyes del voltant de fàcil accés i molt ben conservades la majoria. A més a més, a un centenar de metres del casc urbà, hi ha un pont romànic preciós que travessa la riera d’Oix.

A Oix hi ha dos llocs on poder menjar de forma casolana i tradicional: l’Hostal de la Rovira i Can Cruz e Isabel, que estan situats al mateix carrer a pocs metres de distància i davant de l’església. Fora del poble, i ja a uns quilòmetres de distància camí de Castellfollit, hi ha un restaurant anomenat Can Bundància, i alternativament hi ha els restaurants de Beget Can Jeroni i El Forn.

I pel que fa a l’allotjament hi ha dues cases rurals just a banda i banda del poble. Can Pei, a la seva banda est, i Mas Pineda, a la seva banda oest, sobre un turó amb unes vistes magnífiques. Una mica més lluny hi ha les Cabanes de l’Oliva. També hi ha l’hostal de la Rovira i el càmping Soleia d’Oix.

Per acabar, us deixem amb un mapa amb la seva localització. No perdeu l’oportunitat de visitar aquest magnífic poble! Us encantarà!

LEAVE A REPLY