Es diu que, per arribar al paradís, hauràs de caminar per un sender ple de pedres i obstacles en el que és fàcil perdre’t. Bé, no sabem si aquesta frase és veritat o no, però sí sabem que per arribar a el que anomenem el paradís de la Garrotxa, sí que hi ha un camí ple de pedres. Un camí ascendent, que en ocasions és fàcil de seguir, en ocasions es torna més relliscós. Tanmateix, quan arribes al final, quan has pujat els poc més de set quilòmetres que separen Sadernes del Salt del Brull, tens davant un espectacle visual únic en tota la comarca de la Garrotxa. Com si els diferents paratges que separen aquests dos punts (l’inicial i el final), fossin petits entremesos pel plat fort. I renoi si n’és de fort!

_u7a3499

El que avui us volem ensenyar és una ruta que val la pena fer-la, que és vàlida tant per grans com per petits, ja que el camí és fàcil de seguir, preciós de contemplar i el final realment mereix la pena l’esforç. Ah! I hi ha poc desnivell!

dji_0089

Per fer aquesta ruta s’ha d’arribar al poble de Sadernes. Sadernes està situat pocs quilòmetres al nord de Montagut, a l’Alta Garrotxa Vingueu d’on vingueu, pensem que el millor que podeu fer és venir des de Banyoles des de l’AP-7, i passeu per Besalú, agafant l’autovia que va de Besalú a Olot i sortiu pel trencant de Montagut. Enfileu cap a Montagut, i just dins del poble, hi ha una cruïlla que us marca el camí a seguir fins al poble.

_u7a3539

Un cop a allà, veureu que hi ha un aparcament molt gros a tocar de poble que, justament, comunica amb el camí que heu de prendre per fer la ruta.

_u7a3529

El camí, al començament és ample, fàcil de recórrer i amb un cert pendent ascendent. Ja veureu que no cansa, que fa revolts petits i que segueix en sentit nord. Es podria dir que no té pèrdua. A més, creuareu per un parell de ponts que passen sobre la riera de Sadernes i que, poc a poc es va veient més plena d’aigua (sobretot si hi aneu a l’estiu que està més seca) i arribareu a un punt en el que el camí principal ha d’ésser abandonat per baixar per un corriol que arriba fins a un pont i una casa rural.

_u7a3518

Just passat i deixada la casa rural enrera, el caminoi (ara ja sí és un sender més aviat petit), segueix en sentit nord resseguint la riera, que cada cop es veu més plena i és més constant el soroll de l’aigua baixant. Per no destripar massa el que veureu, dir-vos que el camí arriba fins a un gorg (havent travessat la riera dos o tres cops). Aquest gorg ens agrada anomenar-lo el gorg doble, ja que té dues parts, una a sota d’un petit salt d’aigua, i un just a sobre. Allà la riera ja és ampla, i l’aigua és molt fresca. En aquest punt on hi ha el gorg doble hi ha una gàbia amb material de construcció que serveix per rehabilitar la masoveria de Sant Aniol d’Aguja. Si no dueu res a les espatlles, seria molt bonic que agaféssiu una mica d’aquest material i el pugéssiu cap a l’ermita! Ja que no s’hi pot arribar en cotxe, i a partir d’aquí el camí es torna molt pedregós, ascendent i espectacular. És un camí fet per homes a pic i pala, un camí que passa per sota la paret d’una cinglera que delimita un coll estret per on passeu vosaltres i la riera.

_u7a3493-hdr

Sí que us direm que aquí el camí és una mica més difícil de seguir, però també us direm que està molt ben senyalitzat per cartells i per les marques de senderistes. El pendent és un pel més ascendent que fins ara. Però després d’una hora fent ruta, al final arribareu a un pont penjant que amaga al seu darrera l’ermita de Sant Aniol d’Aguja. Allà hi ha una font d’aigua pura, fresca i revitalitzadora.

_u7a3483

Quan s’arriba a Sant Aniol d’Aguja, ja s’està gairebé al final de la ruta. Darrera de l’església i la casa adjunta, el camí segueix uns 400 metres fins a arribar a un dels gorgs més preciosos mai vists. El paradís a la terra. I just al costat d’aquest gorg es pot pujar fins al salt del Brull per un camí una mica complicat i que sí que no recomanem que el facin nens o persones poc avesades a la muntanya.

dji_0084_ps

La tornada, com que fa baixada, és més ràpida i fàcil de fer. Així que esperem que us agradi la ruta i a gaudir de la natura! Us deixem amb el mapa de Wikiloc per si la voleu veure. Preguem, això sí, que cuideu de tot el que veieu, no llanceu brossa, ni plàstics, ni llaunes. Si dueu entrepans i begudes, guardeu les restes a la motxil·la o bossa de plàstic. La natura us ho agrairà, i els vostres fills i néts també. Gràcies!

LEAVE A REPLY