Ah, els plaers de la vida! N’hi ha molts, però sens dubte, un dels que en podem parlar sense ofendre sensibilitats i que ens agrada a tots, és el de menjar. O com en diem per aquestes contrades, de la teca.

dsc_0018

Hi ha la dita catalana que resa: “a la taula i al llit, al primer crit”. Sens dubte és una d’aquelles dites que ha persistit al llarg d’incomptables anys. I no s’ha de menysprear mai la cultura popular, doncs té més raó de la que ens podem arribar a imaginar. Si algú m’hagués previngut del que m’esperava el dia que vaig anar a Mas Can Tura, hagués estat un dia en dejuni per preparar el meu estómac davant de tant gloriós àpat. I sí, hi hagués anat al primer crit. Tal i com passa en altres camps del turisme, al món de la gastronomia els restaurants tenen tots característiques particulars que els fan únics. N’hi ha de cuina vegetariana, altres són italians, altres casolans de la terra i altres són de cuina de disseny o de fusió de cultures culinàries. Mas Can Tura, tal i com indica el seu nom, n’és un de cuina casolana catalana. I l’és d’aquells molt especials.

Algú ha vist mai un d’aquells reptes culinaris que ofereixen els canals de televisió? Que el comensal ha de menjar una quantitat ingent de menjar, que si ha de menjar-se un sol plat però extremadament picant (tant picant que et podria perforar l’estómac). Són reptes duts fins a l’exageració, doncs a fi de comptes, la majoria dels mortals amb un àpat que sigui moderat n’hi ha més que suficient. Mas Can Tura no és d’aquells que et plantegen un repte extrem de menjar molt, però si us som francs, el menjar que ofereixen és tant i tant abundant que costa acabar-se’l. No us preocupeu que us en farem una descripció tot seguit.

Per poder menjar a Can Tura s’ha de reservar. Nosaltres vàrem tenir la sort que ens hi vam plantar sense reserva i vàrem poder menjar. El restaurant no té una capacitat de comensals massa gran, i sabem de bona tinta que s’omple sempre. I no és d’estranyar. Esteu preparats pel repte? Endavant!

dsc_0012

El tiberi comença amb els dos entrants: un consisteix en pa amb embotit on hi trobareu pa de pagès del bo, botifarra blanca, botifarra negra i una llonganissa particularment bona I això ja és mala senyal, perquè jo, personalment vaig atacar el menjar amb força i no vaig poder contenir-me. Seguidament va arribar l’amanida: enciam, escarola, ou dur, tonyina, pebrot, ceba, olives, tomaquet… una safata ben plena (realment ben plena) amb ingredients recol·lectats al propi mas o de les terres adjacents. Una delicia.

dsc_0013

Haig de confessar que jo en aquest punt ja estava mig ple, i sóc dels que ela agrada menjar. Pensava que l’àpat ja estava a la meitat. Res més lluny de la realitat. Després dels entrants, van arribar els primers…

Un dels primers plats era arròs de muntanya ben farcit de bolets i ben caldós. Creieu-me si us dic que era molt i molt bo. Confesso que vaig repetir. L’altre primer era dues varietats de cargols. Cargols a la llauna (un pèl salats) i cargols a la cassola. I no n’hi havia pas pocs. Arribats a aquest punt, jo ja pensava que el menjar s’havia acabat i que passaríem a les postres. Que enganyat estava, perquè després dels cargols van arribar els segons plats…

dsc_0014

I aquests segons van ser el clímax del tiberi. Per una banda ens van servir tres tipus de carn: de pollastre, de vedella i cua de bou. Tots tres en tres cassoletes diferents per no mesclar els sabors. I quins sabors! I després de la carn… el marisc! L’últim plat que ens van dur a taula era de gambes i escamarlans, perfectament cuinats, tot i tractar-se un restaurant que es troba lluny del mar.

dsc_0015

Tenen una carta de postres variada i elegant. En el meu cas vaig triar fruita, més que res per poder digerir, però tenen mel i mató, crema catalana, pastíssos, gelats…

He parlat del menjar, però no del beure. Tots aquests plats anaven regats amb una ampolla de bon vi i de bon cava (creieu-me si us dic que era un cava dels bons, però no us en vull desvetllar la marca perquè a nosaltres ens agradaria que anéssiu allà i ho veiéssiu tot amb els vostres propis ulls). Així que si voleu assumir el repte de poder menjar en un restaurant de qualitat i que serveix teca en abundància us proposo Mas Can Tura. El preu varia entre els 25 i els 45 euros per persona (no és gens car atesa la quantitat de menjar que serveixen) i es troba situat a Sant Aniol de Finestres, al naixement de la Vall del Llémena. Us en deixo el mapa a continuació.

Actualització: Al restaurant Mas Can Tura s’ha de pagar en efectiu. No accepten targetes!

LEAVE A REPLY