L’home té una obsessió per documentar la història. Això ha donat lloc a que en els últims segles tinguem molta més informació sobre tot tipus d’esdeveniments, ja siguin importants, no tant importants, curiosos, dramàtics i fins i tot quotidians. Youtube, facebook o instagram són clars exemples de que tot es pot ensenyar i provar videogràficament.

Evidentment que fa segles tot aquest seguit de noves tecnologies i xarxes socials no existien. I no només això, sinó que no tothom tenia accés a l’escriptura o era una persona versada o cultivada, així que l’única possibilitat de conèixer els esdeveniments o les fites personals només es podia transmetre d’una manera: el boca – orella, un mètode de comunicació que nosaltres pensem que no morirà mai.

Com que transmetre una història oralment sempre implica una pèrdua d’informació, les històries s’anaven modificant, tergiversant, donant lloc a fantasies, i amb el pas del temps aquestes fantasies es convertien en mites, per acabar transformades en llegendes. Nosaltres us en volem explicar una que té lloc en un lloc de la nostra estimada vall del Llémena. Preparats? Estigueu atents…

du7a2599

I vet aquí que un bon dia, ara ja fa molts anys, un home geperut va sortir del seu poble al bosc seguint la vessant de la cinglera de la Barroca. Qui sap perquè ho feia, potser per caçar, o potser per buscar bolets, però el cas és que es passava dies sencers al bosc.

En aquells temps, justament a un lloc molt ben amagat entre les parets de la cinglera, hi ha una gorga on s’hi aplegaven les bruixes per celebrar les seves reunions, per cantar i ballar i per passar-s’ho bé.

du7a2543

El nostre geperut protagonista, durant la nit, va començar a sentir els cants de les bruixes, primer eren veus suaus que s’esmunyien melodioses entre els arbres, però a mesura que s’hi anava atansant va poder començar a distingir les paraules, i quan va arribar a la gorga, les bruixes van recitar els primers dies de la setmana amb veus angelicals: “Dilluns, dimarts i dimecres…”. Ell, tot cofoi i ple de gaubança, va cantar amb alegria: “Dijous, divendres i dissabte!”.

Descobert el nostre amic per les bruixes, va tenir la sort de que no se li va fer cap mal, ans al contrari, va rebre la seva benedicció i li van treure el gep del damunt per sempre. Va ser el seu agraïment per haver après tres dies més de la setmana. Aquest fet li va proporcionar una vida nova al nostre entranyable amic.

Tot tornant cap a casa seva, va trobar-se amb un amic, al que li va explicar la història. I com us podeu imaginar, l’amic va encarar els seus passos cap a la Barroca per mirar de trobar-les i guanyar-se el seu favor. I no va trigar gaire a fer-ho, ja que eren allà on li havia dit el seu companyó. En sentir la seva veu, i els seus cants, va esperar a que recitessin els dies de la setmana, i quan elles van arribar a dissabte, ell amb veu alta i potent va cantar: “i diumenge!”.

du7a2585

Massa atrevit havia estat aquell home, ja que les bruixes odiaven el diumenge, ja que és el dia del senyor. I una d’elles, tota emprenyada, va agafar el gep del nostre protagonista (que encara era al terra), i li va clavar al pit. Així que el nostre desafortunat amic, va haver de calçar la gepa durant la resta de la seva vida per davant. I així va ser fins a la fi dels seus dies…

Si hi ha una cosa que ens ensenyen les llegendes és que sempre hi ha alguna cosa de veritat. No diem que un geperut deixés de ser-ho, però sí que és probable que hi haguessin aquelarres de bruixes en temps passats. Així que, a espigues, com que som molt exploradors, vàrem decidir anar a buscar, si més no, la gorga de la que parla la llegenda. I és cert que al fons d’un vessant de la Barroca hi ha una gorga. Una gorga verge, inexplorada, o si més no, poc visitada. No sabem si és la gorga de les bruixes, però sí que us podem assegurar que allà on està té un cert entorn místic, amb l’aire massa quiet, i amb un silenci pertorbador, molt de tant en tant trencat pel piular d’algun ocell que arrenca el vol.

du7a2568

Per anar a la gorga i visitar-la ho teniu relativament fàcil, però us donarem un petit consell per visitar-la: feu-ho després de dies de pluges -preferiblement per la primavera-, ja que les aigües d’aquesta gorga s’estanquen fàcilment i no fa gaire goig de visitar-la en temps de poca precipitació. Tal i com us posem al mapa de sota, heu d’agafar la carretera que surt de Sant Gregori en direcció a Sant Aniol de Finestres, i un cop haureu passat de Sant Martí del Llémena heu d’anar amb compte perquè us heu de ficar per un camí de terra que no es veu fins que no trobeu el trencant a mà esquerra, ja que aquest fa pujada. Quan agafeu aquest camí, heu d’anar amb precaució ja que hi ha una roca molt sortida que podria danyar els baixos del vostre vehicle si no s’esquiva.

El camí fa una girada gairebé de 180º i costa de distingir, però arriba fins al bosc travessant tot el camp. I un cop heu entrat al bosc, senzillament heu d’aparcar allà, ja que hi ha una mica d’espai (hi poden caber fins a dos cotxes), i s’ha d’abandonar el vehicle ja que la resta es farà a peu.

du7a2531

Per arribar a la gorga, senzillament heu de seguir el camí que va recte endavant, travessareu una clariana i poc després arribareu a la riera de les basses. Aquesta riera va seca la major part de l’any, i és fàcil de recórrer fins al final, que serà quan arribeu a les parets de la cinglera. Allà veureu la gorga. Ara bé, no és aconsellable per banyar-s’hi! És un paratge de contemplació.

du7a2553

LEAVE A REPLY