Amb l’entrada d’avui us vull transmetre una reflexió personal que ja fa temps que em ronda pel cap i em sento amb la necessitat d’explicar.

du7a1512

El món és molt gran, i Catalunya és un territori molt petit dins d’aquest món, però us asseguro que ni amb dues vides podria veure-la tota i conèixer-ne tots els seus detalls, els seus secrets o els seus misteris. En podem estudiar la història a grans trets, en podem conèixer els llocs més simbòlics, els més representatius, però la veritat és que sento, en el més profund del meu ésser que, cada raconet, cada pedra, cada riu, cada santuari, cada poble, cada ciutat té la seva història personal per explicar, però que no sabrem mai. Jo ho anomeno la història muda.

du7a1555-hdr

“Catalunya és una terra plena d’història i de paratges naturals.”

du7a1537

Em considero afortunat de viure en una terra que té una riquesa natural i cultural que és envejable. I a més a més, en ocasions, la natura i la nostra cultura es fonen per ensenyar-nos autèntics paradisos com el que avui us volem mostrar. Sant Miquel del Fai.

dji_0008

Aquest complex arquitectònic és un monestir erigit durant el segle XV a partir d’una església esculpida dins de l’interior de la roca de la cinglera i de la que se’n té constància a partir de l’any 997. Consta de l’esglesia vella de Sant Miquel, la nova de Sant Martí, la casa de l’abadia, l’accés a través de la roca, dues coves esculpides per la sedimentació de travertins (la cova de Sant Miquel i la cova de les Tosques) i un petit estany subterrani visible des del camí que uneix l’església nova amb el complex antic. Però el més impressionant és el salt d’aigua que hi ha i el camí que hi passa per darrera.

du7a1501

Com la majoria de monestirs petits, anà decaient, fins que fou abolit al segle XIX i passà a mans de particulars, que durant el segle XX i principis d’aquest segle, el feren un destí turístic.

du7a1577

“La història d’aquests llocs està plena d’anècdotes i del pas de personatges importants.”

du7a1689

Curiosament hi ha una representació en forma d’estàtua del famós escriptor Josep Pla, que un cop que va visitar el monestir, va preguntar el perquè el salt d’aigua no tenia aigua, i al rebre la resposta de que només s’obria el salt els diumenges o quan hi havia visites escolars, en va fer burla i va dir que la cascada només funcionava els diumenges o per les exigències de la pedagodia. Una d’aquelles anècdotes que donen testimoni d’aquesta història muda (o pràcticament) que tenim a la nostra terra.

du7a1649

El lloc és absolutament preciós, més quan el visites en plena primavera (crec, sincerament, que és l’època ideal), i s’hi pot arribar en cotxe fent una petita expedició i s’hi pot arribar tant des de Barcelona (a través de Sant Feliu de Codines), com de Girona (a través de Centelles). Si hi voleu passar el dia amb la família, hi ha un lloc on hi ha una zona de pícnic per si porteu el menjar i la beguda.

du7a1662

Ah, i quan vàrem visitar Sant Miquel del Fai, era dijous i la cascada funcionava… almenys una de les dues que diuen que hi ha.

du7a1541

LEAVE A REPLY