El riu Ter és molt peculiar. A diferència d’altres rius que neixen al Pirineu i fan el seu recorregut cap al sud superat l’obstacle muntanyós, el Ter neix a 2300 metres d’alçada, prop de l’estació d’esquí de Vallter, envolta tota la comarca de la Garrotxa per l’oest i pel sud, i arriba, pràcticament en perpendicular a la platja al Baix Empordà.

du7a1261-hdr

Precísament, abans d’arribar a Vic, hi ha una de les zones més curioses d’aquest riu, quan fa un gir de 90 graus bastant rotund, i vira vers l’est. És en aquest tros on hi ha una gran quantitat de meandres, tant abans d’arribar a Roda de Ter, com després, i els pantans de Sau i Susqueda just després d’aquesta bonica població. I és just en un d’aquests meandres, un de molt pronunciat que fa un revolt de 180 graus on hi ha, en una petita “península” envoltada per aquest riu, un monestir petit, molt ben situat, i bastant antic anomenat Sant Pere de Casseres.

du7a1278-hdr

Explicar-ne la història seria una mica llarg, i molt possiblement carregant. Per tant, us en farem un petit resum que pot servir com a referència per si el voleu visitar i contemplar aquells petits racons que amaga.

du7a1268

Abans que hi hagués el temple, hi ha documents datats del 898 d. C. que certifiquen que en l’indret on es va edificar hi havia un petit castell termenat.

du7a1254-hdr

El monestir fou construït i promogut pels vescomptes de Vic poc després de començar el segle XI. Durant generacions d’aquest vescomptatge, el monestir fou mantingut per unes 13 persones i allà hi foren enterrades aquestes personalitats que el dedicaren a Sant Pere i fou l’unic monestir benedictí d’Osona. L’església no fou consagrada fins al 1050.

du7a1239-hdr

Al llarg del temps, però, el monestir perdé importància i fou degradat a priorat, i durant quatre segles fou una comunitat de 13 persones, al segle XV la vida comunitària s’havia degradat de tal forma, que només hi restaven dos monjos. Durant aquest segles fou oblidat per la majoria de famílies que en feien donacions i finalment acabà essent propietat del col·legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona, fins que en van ser expulsats per Carles III l’any 1767.

du7a1275-hdr

A partir de llavors i fins l’any 1991, fou propietat de famílies particulars. A partir d’aquest any passa a ser del Consell comarcal d’Osona que el va restaurar. Actualment hi ha una exposició permanent on es fa una interpretació dels monjos de Casserres i de la seva vida.

du7a1230

LEAVE A REPLY