Una de les rutes més conegudes pels amants de la BTT a la província de Girona, catalogada com a via verda, és la ruta del Carrilet. Aquesta ruta comença a Girona i arriba fins a Olot, passant per molts pobles que segueixen el curs del riu Ter fins al Pasteral, i el Brugent a partir d’allà. Bé, ara que ja us he situat una mica i he fet menció a aquesta via verda i abans d’entrar en matèria, em queda dir que, en la majoria d’ocasions els llocs més bonics i menys visitats són tots aquells que tenim a tocar de casa. Per què? Hi poden haver diferents raons, o simplement poden ser el conjunt de totes elles. Passar un dia fora, veure un lloc que us han recomanat i que està força lluny, o simplement anar a aquell lloc que feia molt de temps que li teníeu ganes i fins ara no havíeu pogut veure.

S’acosta la primavera (sona molt a joc de trons, oi?), així que aviat tot serà molt verd, la natura començarà a assolir el seu màxim esplendor i sortiran tot de flors arreu de les nostres contrades. I què coi! Hi haurà dies en els que, després de l’estrès de la feina, o simplement perquè voleu respirar aire pur, voldreu anar a fer una petita volta fora de casa. I què millor per relaxar.-se que escoltar el soroll de l’aigua com es mou, veritat?

M’agradaria presentar-vos un lloc molt bonic, molt tranquil i en el que s’hi sent en tot moment com l’aigua del riu Ter segueix el seu curs vers la costa brava. I està molt a prop de la nostra ciutat estimada: Girona. Només heu d’enfilar cap a Bescanó i just abans de la glorieta de la sortida del poble aparcar el vehicle i començar a caminar vers el camí de la ruta del Carrilet. No patiu, que després ho posaré tot a un mapa!

Prenem com a referència aquesta glorieta, la que està a la sortida de Bescanó en sentit Bonmatí. En aquesta glorieta hi ha un camí de terra que va fins a un lloc anomenat Grober. Just allà hi creua la ruta del carrilet, així que si trenqueu a l’esquerra i seguiu el camí d’aquesta ruta, uns 100 metres més enllà trobareu un encreuament de camins. Just mirant cap a la dreta veureu una casa en runes, que és cap on us heu de dirigir. Per aquells més intrèpids, lamentant-ho molt, la casa la van tapiar per motius de seguretat, jo mateix hi vaig poder entrar fa uns anys, però estava en molt mal estat. És millor així.

Justament passareu per un petit passadís que creua la casa per sota (no us preocupeu, no hi ha perill), i seguiu recte fins que arribeu a una altra casa (aquesta sí està habitada), i just darrera de la casa, a mà dreta, hi ha el començament del camí del que jo anomeno la “Devesa de Bescanó. Sé que té un altre nom, però no m’hi feu pensar que la meva memòria és molt de peix. Si seguiu pel camí veureu que és un lloc preciós, tant a la primavera com a la tardor, tot i que és bonic recórrer-lo durant tot l’any, i arribareu a una petita cruïlla on teniu l’opció de seguir recte o seguir cap a la dreta. Si seguiu cap a la dreta arribareu al cap d’uns 200 metres a la riba del Ter i gaudir del paisatge, però el camí acaba allà. Si seguiu recte el camí té unes quantes zones boniques en les que us hi podeu entretenir per fer fotos o per sentar-vos i descansar, i fins i tot llegir un llibre! Per exemple, i una de les que m’agrada més, és la del roure de les mil branques. Sota aquell arbre i sentint el soroll de l’aigua corrent és com estar a un petit paradís. El camí continua, així que, si us decidiu anar fins al final, arribareu a una petita presa que es devia construir, precisament, per alimentar d’aigua els camps de conreu de la zona.

Us deixo el mapa adjunt i gaudiu de la passejada!

Fotografies realitzades per Marc Mataró.

LEAVE A REPLY