La majoria de nosaltres hem crescut en ambients urbans, en pobles i ciutats, en els que hem anat desenvolupant les nostres vides. A més a més, estem en plena era de la informació, de les telecomunicacions, de la televisió. Estem acostumats a que les nostres finestres al món siguin monitors i pantalles i, sempre que mirem a través d’ells, veiem paratges naturals que estan a l’altra punta del món i que ens fan volar la imaginació.

Jo no en sóc una excepció. Em passava (i em passo) la major part de les hores del dia mirant un monitor, ja sigui a la feina, ja sigui a casa. Abans tenia la sensació que m’estic perdent coses que estan aquí mateix, molt a la vora, i que eren dignes de ser visitades i gaudides. Però de cop, un bon dia, vaig despertar. Vaig descobrir un lloc a prop de casa meva que era excepcionalment interessant (i del que un dia us en faré una entrada al blog), i això va fer que al meu subconscient s’activés algun mecanisme que tenia latent.

“Al nostre entorn més immediat hi ha llocs que no sabeu que existeixen i que són autèntiques meravelles naturals.”

Poden estar a un quilòmetre de distància, o poden estar a vint, tanmateix paga la pena que siguin visitats, cuidats i respectats. Que el temps no passi per ells!

Feta aquesta petita introducció, us presentaré el primer lloc secret (o potser no tant secret), que volem que conegueu…

Contemplant el salt (photo by Elisenda Soler)

Entre Mieres i Santa Pau, havent entrat a la Garrotxa pel sud, i circulant per una carretera poc transitada que va d’Olot a Banyoles, hi ha una serra just a tocar d’aquesta i que es diu, concretament, el serrat de Can Batlle. Just al peu d’aquest serrat, hi transcorre el riu Ser, regat i alimentat per infinitud de rieres i torrents.

Justament, entre aquests dos municipis, hi ha una casa rural que també s’anomena Can Batlle i que, en el camí que duu de la carretera a la casa, hi ha un dels llocs més idíl·lics que hom es pot imaginar: El salt de Can Batlle.

A aquest salt s’hi pot accedir per dos camins diferents: el primer és, com us deia abans, el camí que uneix la carretera amb Can Batlle, que és el que recomanem si aneu a passar uns dies a la masia.

El segon és més llarg, però és el més utilitzat… pel simple fet que, tot i que hi ha una mica d’espai a la vora del salt, no s’hi pot aparcar i s’hi ha de baixar a peu des de la carretera i que us explico tot seguit: si veniu des de Mieres, un xic més amunt de l’entrada de Can Batlle, hi ha l’entrada a una petita urbanització. A la urbanització només hi poden entrar els vehicles dels propietaris, però si que podeu recórrer el camí a peu. Per tant, s’ha de deixar el vehicle a l’entrada, sigui a un costat o a l’altre de la carretera (hi ha petits espais per poder-ho fer), i caminar una mica seguint el camí asfaltat de la urbanització. Aquest camí, uns 900 metres més avall, passa a ser un camí de terra, i que baixa els últims 400 metres fins al salt i la gorga. El recorregut és fàcil, i molt ràpid.

El salt de Can Batlle és espectacular. Té dues piscines naturals, una a la part superior del salt, i l’altra a la part inferior. L’aigua és pura, clara i, ull! molt freda fins i tot a l’estiu! Així que no us hi banyeu si sou molt sensibles. Esteu avisats!

Finalitzarem, això sí, amb un petit consell, o advertència. Si hi aneu amb nens petits, tingueu cura d’ells, ja que just immediatament després de la piscina inferior, el riu continua amb un salt bastant alt, i la caiguda és bastant forta. Vigileu!

Gorga de Can Batlle

Fotografies fetes per Elisenda Soler Ruiz.

LEAVE A REPLY